Fa més de 10 anys, quan una noia d’arrels gosolanes de Cala Martina, em va triar per fer el camí  junts, vaig arribar a la Vall de Gósol .

Primer, per tal de situar-me vaig conèixer el poble, després les seves festes i costums: el Ball de les Cosses, l’aplec de Santa Margarida, el Segar, la Festa Major … i així va ser com vaig conèixer el millor: la seva gent. Ells m’han fet sentir, des d’aleshores, un gosolà més, o si més no, un gosolà d’acollida.

Però ha estat gràcies a la Caminada popular de la vall de Gósol que he pogut descobrir i gaudir del seu entorn i dels indrets més ben guardats de la Vall. Moripol, La Matella, Torrentsenta, El Forat, Font de la Ginebreda, Prat Gironell, Els Morers, Fonterrers... i tants d’altres bells paratges, això sí, sempre albirant l‘omnipresent Pedraforca, que igual que un far per als navegants, ens serveix de referència per tornar a casa.

Gràcies als meus pares, la Vall Farrera i els seus cims han estat el bressol de la meva afició a la muntanya. En la meva ignorància d’infantesa, sempre havia pensat que aquell immens cartell, que deia: “En aquesta Vall es pot escoltar el silenci “, i que a peu de carretera presidia l’entrada a la Vall, era exclusiu d’aquelles contrades i sempre n’havia fet bandera. Però ara, amb una mica més de bagatge a les cames, i amb travesses i excursions pirinenques fetes, puc afirmar que a les Valls de Gósol també s’hi pot escoltar “ El soroll del silenci “ i que, escoltant-lo, podem trobar les respostes a moltes preguntes.

Sempre he sentit dir que a les excursions i caminades  cal tenir la mirada fixa al camí i a la via del cim, que el darrer pas depèn sempre del primer, que no hem de distreure’ns de l’objectiu i anar tranquils, segurs i sobretot disfrutar. Això exactament és el que fem a la Caminada popular de la vall de Gósol, caminar sota aquestes premisses sense oblidar-nos de gaudir de la companyonia de la gent que comparteix amb nosaltres un mateix plaer, el plaer de caminar per la  muntanya.

És per això que us animo i encoratjo a tots, a participar d’aquesta “nostra caminada”  que va començar ara fa 22 anys com a iniciativa popular per a restaurar el Castell de Gósol i avui és una de les activitats amb més projecció de la Vila. És feina nostra, doncs, continuar  mantenint-ne viu el seu esperit.

Al llibre de registre del cim del Balaitus vaig llegir, ja fa temps, aquests versos d’en Joan Oliver (Pere Quart) que reflecteixen molts dels sentiments que la muntanya provoca en tots nosaltres .

Pau a la muntanya

gaubança del cor !!!

Temperi a muntanya 

magnètic deport !!!

Amor a muntanya

febre d’home fort !!!

Gaudir la muntanya

sobirà conhort !!!     

Vèncer la muntanya                                               

quina bella sort !!!                                   

Ivan Velázquez i Callol

Ca la Martina, Gósol