S’hi fa País

Porto a les cames d’avi excursionista, cinc de les Caminades Populars de la Vall de Gósol. Cinc de seguides des de l’any 1991, trencades posteriorment per motius familiars i en ocasions perquè el buf (com escriví Josep Maria Ballarín) em demana que afluixi de tant en tant. Però les cinc medalles-record de les cinc caminades, desades amb cura i estima al calaix de la taula de treball, són, cada vegada que l’obro, cinc inapreciables recordances i cinc espurnes d’il·lusió. I creieu-me també, cinc reflexions de serena dolença dels, avui potser limitats anys de cara el futur de les meves caminades. Les que Déu vulgui.

He estimat la natura gosolenca trepitjant-la sota la calor de cinc juliols. Per cinc vegades la vall a la qual el Pedraforca dóna l’esquena, m’ha fet sentir aquella inestimable barreja de joia, cansament i gran companyerisme. Perquè viure les caminades populars no és solament omplir-te de natura acollidora, bella a trams i exigent a les cames i al buf en altres, sinó immergir-te dins l’abraçada de companyerisme humà que agombola en un sol dia, centenars i centenars de muntanyencs. És viure intensament una jornada anyal que sempre es recorda amb afecte. I s’hi recordarà més quan ens arribi el capvespre de la vida.

Gósol, el poblet, el seu castell trencat, la vall que l’acull i la sobèrbia natura plena de camins i senders que ratllen en ziga-zaga els desnivells de l’entorn, com també els més drets de l’altiva i suau esquena del Cadí, les vessants d’Encija, del Verd i del Costafreda, són, contemplats des de qualsevulla carena o coll, com una mena de mapa en relleu que teixeix la rugosa i esponjosa catifa natural que s’aplana als peus del Pedraforca. Poèticament, com algú ha escrit, en escoltar-hi el silenci, sents, dins la remor del vent, una mena de crit llunyà que s’emparra per la tartera esquenuda del “Pedra”: gegant, per què t’amagues els pollegons, a la vall de Gósol? Una vall que se t’ajau als peus i que tant t’estima! Es deleix per a contemplar l’agressiva bellesa de les dues puntes!

Amics muntanyencs, torneu a la vall de Gósol una vegada més. Gaudiu moments de bella i engrescadora caminada i de sana i multitudinària vivència humana. Sentireu que s’hi fa país. Aneu-hi!

Amadeu Caballé

UEC - Anoia